EL CENTRE DE BUSSEI

- "Fem  un llistar de les immersions…"

- "¿Totess?"

- "Be... potser son masses, posem tant sols les més maques...”

- "Després hem dius quines on les menys maques…"

- "No! Volia dir  que…"

Al llarg del penya-segat

El golf de l’Alguer és un arc, d’est a oest, caracteritzat per promontoris de pedra calcària: primer Capo Galera, on es troba en centre de busseig, seguit per Punta Giglio i Capo Caccia. Qualsevol punt sota els alts penya-segats és bon per a bussejar: fins i tot davant del centre de busseig es poden realitzar immersions, tant de dia com de nit.

Darrera Capo Caccia l’escullera segueix ininterrumpidament cap el nord fins a Punta Cristallo, 300 metres i escaig sobre el mar. Davant d’ella, dues petites illes: la Foradada, denominada així pel tunel que la travessa i la illa Piana

Podem fer immersió per a “passejar”, a la profunditat més convenient, o al llarg de les parets, explorar les múltiples escletxes, volar sobre les praderies de posidonies que cobreixen el fons. Cada petita escletxa o sota la roca esta ple de vida marina per observar.

De tant en tant s’obren fosques entrades a coves: no és fàcil  per a tothom superar la por que inspiren, però més difícil es resistir-se a la temptació d’entrar i descobrir aquells ambients tant bells i silenciosos. Experimentar aquella indescriptible sensació de d’intens blau de la llum que es filtra des de fora, mentre tornem cap e l’aigua lliure.

Grotta di Nereo (cova de Nereo)  

Sota la punta de Capo Caccia el penya-segat cau en picat fins a uns trenta metres sota l’aigua; a la seva base es troba l’entrada de la cova més llarga, la cova de Nereo; hi ha un altre entrada a menys profunditat entre 18 i 16 metres

Una primera seqüència d’ambients, amb les parets recobertes de corall vermell ens adreça cap un túnel de pujada que ens portarà fins una sala il·luminada per llum externa, veritablement espectacular; des d’aquí es segueix  per un altre túnel, molt ampli, d’uns deu metres de llarg, amb el fons de sorra blanca, d’uns cent de metros que ens torna al punt de sortida

Un cop tancat aquest anell, a uns 23 metres de profunditat, es surt per una finestra situada a 18 metres.

A més de corall, en la cova es troben llagostes, llamàntols, cigales, galatees i si es deixa veure, el ... senyor de la casa: un congre de notables dimensions

Sense una excessiva una profunditat, la cova de Nereo és ideal fins i tot per aquelles persones que desitgin realitzar la seva primera experiència d’immersió en coves: els espais amplis i l’espectacle son talment relaxants que fan desaparèixer qualsevol tipus d’aprehensió.

Grotta dei Laghi (Cova dels Llacs)

Així la denominen els bussejadors, però pels espeleòlegs “terrestres”  és Umma Gumma: la cova es desenvolupa des del mar sota el penya-segat fins un pou que s’obre enmig de la vegetació mediterrània i ha estat explorada per unes i altres, en sentit invers, òbviament¡

Des del mar, el recorregut comença en un ambient delimitat per grans arcs de roca que ofereixen espectaculars punts de fotografien en un joc de llums i ombres.

Mai es superen els 6 metres de profunditat, ens al contrari, després d’un primer i breu túnels ja es pot sortir a la superfície en el primer dels llacs intens.

Gràcies al canvi d’aire garantit per una obertura terrestre, es pot prosseguir nedant per la superfície a través de varis llacs petits: tant sols quan hi ha marea altra tenim que submergir el cap per poder superar els petits diafragmes de les roques que separen un llac de l’altre.

La sala final és més o menys quadrada, amplia i alta, amb alguns dipòsits calcaris; al final del llac es veu l’escletxa del pou a uns 5 metres de l’entrada terrestre.

Al tornar podem submergir-nos i gaudir de la part immersa d’aquesta cova tant particular.

Grotta della Galathea (Cova de la Galathea)

Uns cent metres cap a l’oest de la cova dels Llacs, s’obra la cova de la Galathea: es tracta d’una immersió força senzilla i breu però és una experiència molt intensa.

L’obertura de la cova és molt amplia, la base es troba a 10 metres de profunditat i arriba quasi fins a la superfície; l’amplada és semblant.

La cova continua amb aquesta mateixa amplada, uns 20 metres, el fons esta cobert de sorra blanca i ondulada, les parets plenes de vida de tots els colors.

Darrera aquests 20 metres, les parets s’ajunten i nedem en un túnel de roca sinuosa; el percep un silenci increïble, trencat sols per la nostra respiració i la llum natural imperceptiblement desapareix... senzillament fantàstic¡

Per últim s’arriba a una petita sala irregular, on es pot sortir a la superfície, en l`interior d’un passadís ple de concrecions, en el que vermell de l’argila és el color dominant.

Al tornar es realitza el recorregut al inrevés, des de l’estret fins  la part ample, de la foscor a la llum, cap a la gran entrada il·luminada.

Un cop fora, a la nostre esquerra, l’últim regal d’aquesta cova: en un diafragma de roca groga s’obre una circumferència perfecta cap el blau.

Grotta dei Fantasmi (Cova dels Fantasmes)    

La cova dels Fantasmes és una cova molt emocionant; sota Punta Giglio, a tant sols 5 metres de profunditat, des d’un petit atri s’entra per un forat molt estret que ens porta fins uns sala submergida, amb dues formacions de roca blanca en un forns completament negre: una espècie de porta cap l’interior de la muntanya.

Prosseguim amb cura, millor si no aletegem – hi ha molta suspensió i podria aixecar-se- al llarg d’uns 30 metres, que gira sobre si mateix i que torna a la sala, on mai arriba la llum del dia.

També és pot explorar un altre túnel, més petit encara i després trobem la sortida

Tot i que el recorregut no es llar, entrar a la cova és una experiència realment espeleològica; deixem darrera de llum tranquil·litzant del sol per bussejar en un ambient quasi aliè.

Desprès quan veiem el blau de la sortida del túnel, ens trobem confosos entre el consol i la nostàlgia

MES...